Any 2018

Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.

Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:

«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)»

no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.

«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».

«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne».

Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.

«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i  encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.

«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.»

Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.

«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)»

fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.

«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.

MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS

Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)

Josep Duran i Martori (1901-1942)

Josep Ferrer i Coll (1900-1941)

Josep Herrera i Altimira (1903-1941)

Josep Julià i Mendoza (1910-1942)

Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)

Juli Pey i Torrents (1905-1941)

Camil Quintana Bassas (1906-1941)

Elies Soriano i González (1914-1941)

Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)

La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.

L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

Font:

web del Grup d'Història del Casal: 

http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2018/02/06/memoria-de-lexili-a-mataro/