El passat dia 4 d'abril TV de Mataró va emetre un debat on, entre d'altres temes, es va tractar de la desaparició de la caserna de la Guardia Civil de Mataró.

Aquest tema va anar derivant sobre el paper jugat per la “benemérita” durant el franquisme i alguns tertulians van opinar que la Guardia Civil no va tenir a Mataró un paper especialment significatiu en la repressió política i social.

Van haver de ser els espectador, qui a través de trucades telefòniques, van explicar fets irrefutables que posaven en evidència la funció repressiva d'aquest cos durant la dictadura.

Arran d'aquest fet, un grup de persones que durant l'etapa de la dictadura franquista vam patir la persecució i vam ser detingudes, i en molt casos torturades per la Guardia Civil de la caserna de Mataró, ens hem reunit i volen manifestar:

1. Ens preocupa profundament que persones de reconeguda trajectòria democràtica, antifranquista i d'esquerres, com Jordi Surinyach i Antoni Segarra, acceptin de participar en el falsejament que suposa l'intent de reescriure la historia de la lluita per les llibertats a través de la seva participació en un mitjà públic.

2. Ens indigna que, en nom del que avui s'anomena “políticament correcte” s'expliqui a les joves generacions que el cos de la Guardia Civil va tenir una funció totalment “ligth” en la repressió. I ens sorprèn que antics responsables i combatents antifranquistes estiguin oblidant companyes i companys que -malgrat la reconciliació que va haver de suposar la transició democràtica- mai no podrem ni voldrem oblidar allò que realment vam viure, perquè volem ser justos amb la Memòria Històrica i per que guardem un profund respecte a les víctimes de la repressió franquista.

3. Volem deixar constància que la Guardia Civil de la caserna de Mataró va assumir una tasca molt destacada, al costat de le Brigada Político-social de la policia, dels ajuntament franquistes, de la Guardia de Franco, del Somatent, etc., en la vigilància, persecució, detenció i maltractament de persones que l'únic “delicte” que cometien era pensar i actuar contra les injustícies d'aquell règim imposat per la força, i que va durar 40 anys.

4. Durant els anys del franquisme la societat mataronina i catalana van patir una repressió que va afectar molt greument la seva cohesió social i la seva realitat nacional. La llibertat i la democràcia de les que avui gaudeix el nostre país no han estat un obsequi, un bé relatat. Ben al contrari, democràcia i llibertat són el resultat dels esforços i del coratge de molt dels seus homes i dones.

5. Davant la possible extensió de claudicants amnèsies històriques volem constituir un GRUP DE RECERCA I MEMÒRIA per recollir els testimonis i la documentació que garanteixi que la història no l'escriguin ni els vencedors de sempre ni els seus possibles aliats.

6. Resulta greu aquesta amnèsia que fa que moltes persones es desentenguin de la realitat d'avui mateix, quan encara s'estan donant nombrosos episodis de maltractaments i tortures a persones i grups que volen significar les seves maneres de pensar, diferents a les del sistema polític, econòmic i social establert.

La historia, doncs, no va ser com determinats tertulians televisius volen i diuen, sinó com la van viure tantes i tantes persones represaliades, empresonades, exiliades i fins i tot eliminades -entre d'altres- per agents uniformats o camuflats (brigadilla) d'una Guardia Civil que ara ja no és a casa nostra.

Hem après a perdonar però mai no voldrem oblidar.

Mataró, 30 d'abril de 2002